Cròniques Sami

Barcelona-Helsinki
El viatge ha començat, sense incidents remarcables, a mig matí a l’aeroport del Prat, on aquest Sullustà ha agafat un avió fins a Helsinki. Hem sortit a l’hora prevista, ho hem perdut les maletes, un vol trànquil sense turbulències, un menú acceptable, un aterratge suau…

Però abans de continuar, permeteu que aquest Sullustà us comenti algunes questions tècniques respecte l’avió, era un dels tres nous MD-90-30 de la Blue 1, una espècie de companyia de baix cost de la SAS, amb capacitat per 166 passatgers, una autonòmia de 3700 quilomètres… i unes “azafatas” (també conegudes per alguns com auxiliars de vol) ufff… increïbles. Al menys, les encarregades de la secció d’aquest Sullustà. Una rossa i l’altra morena, però ambdues amb un tipet que tallava la respiració.

Desprès d’un trasllat ràpid per carretera fins al Sokos Hotel Presidentti de ****, molt centric, a prop de l’estació central de tren (no intenteu dir-ho en finès, és sencillament impossible), i pujar a l’habitació 640, només a deixar l’equipatge, aquest Sullustà ha sortit a la “carrera” a buscar on sopar. Sembla que els finesos acostumen a sopar al voltant de quarts de vuit del vespre.

Finalment, al quart intent ho ha aconseguit. El primer estava tancat. El segon estava ple i no teniem reserva. El tercer era carissim.

El quart ha estat un restaurant de cuina finessa, anomenat Kappeli, i ubicat dins d’un pavelló de grans finestrals vidriat molt noucentista al mig d’un parc al costat del port. El menú escollit per aquest Sullustà ha estat, com no, a base de carns de ren (podeu veure’n fotos).

De tornada a l’hotel, incapaç de trobar l’Artic Ice Bar, aquest Sullustà ha optat per fer una cervesa a la terrassa del concorregut Eatz. Una barreja força eclèptica de bar australià-italià-mexicà…

Resumint, les primeres observacions de la ciutat d’aquest Sullustà sóm:
- Les natives, en general rossetes, estan força. Per no dir que molt bé. Potser no tant com les seves cosines daneses, però en qualsevol cas no es queden gaire endarrera.
- Els locals amb noms espanyols estan de moda: Sevilla, Amigo, La Bodega, Grande, Santa Fé, Andorra…

I per acabar una mica de cultureta. Per ser més exactes, quatre paraules en finès (o com diuen aquí suomi) bàsic amb la seva pronunciació entre parentesis:
- Si -> Kyllä (keeu-la)
- No -> Ei (ay)
- Hola -> Hei (hay)
- Gràcies -> Kiitos (kee-toss)
- Ho sento -> Anteeksi (an-take-si)
i una d’important,
- Cervesa -> Olut (aquest Sullustà no en té ni idea de com ho pronuncien, però si la demanes amb espanglish sembla que t’entenen i te’n serveixen una de gran ;) )

Demà més. Paraula de Sullustà.

Helsinki
Desprès d’un patètic esmorçar d’hotel, i una breu sessió de connexió a la xarxa per enviar les seves cròniques, aquest Sullustà ha pujat a un tranvia 3B direcció al port vell de la ciutat, just al costat del mercat amb parades a l’aire lliures, on s’ha embartat en un vaixell transbordador rumb a la Fortalesa Marítima de Suomenlinna.

Suomenlinna són un grapat d’illes unides per ponts davant del litoral Helsinki, que al segle XVIII va fortificar, i ara és patrimoni de la humanitat. Aquest Sullustà s’ha passat el matí patejant tot veient muralles, fortificacions, polvorins, canons, petits museus, i grups de natives anant a la platja. Si, només natives de totes les edats, la majoria de dues en dues o en grupet però soles sense natius. Durants uns moments aquest Sullustà s’ha pensat que passava alguna cosa estranya amb els natius… però sembla que les natives van soles a la platja.

Desprès de dinar al costat de l’embarcador, us podriem dir oca però no ho farem ja que era pollastre, aquest Sullustà ha tornat a la ciutat, i amb els peus força a dolorits s’ha patejat tot el centre històric. La Catedral d’Uspenski (que sembla que és l’esglèsia ortodoxa més gran d’Europa Occidental, Palau presidencial, la Catedral (o l’esglèsia blanca com en diuen els natius), la Plaça del Senat, la Universitat i la seva Biblioteca, Universitat, Ajuntament… força botigues de souvenirs i algún que altre museu.

Tot per acabar a mitja tarda (hora local, ja que en realitat eren només quarts de cinc) a l’estació central de tren (la recordeu? aquella de nom impronunciable) on a dins d’un tranvia 3B aquest Sullustà ha deixat el “centrum” per anar a veure, a més dels suburbis de la ciutat, el parc d’atracions, les instal.lacions olímpiques, i el teatre nacional d’òpera (bastant lletja, per cert). Una excursioneta fins el monument a Sibelius (un música famòs… però trànquils a aquest Sullustà tampoc li sonava) que està al mig d’un parc al barri de Taka-Töölö, i tornar. Ja de camí de l’hotel, una altra vegada en tranvia 7, el Parlament, la Casa de Finlandia i el Museu Nacional.

Una breu parada tècnica a l’hotel, per descansar una estoneta i fer canvi de vestuari, doncs la temperatura baixa força a la nit, abans d’anar a sopar.

Per fer temps per sopar, aquest Sullustà ha visitat les 6 plantes de galeries plenes de botigues de tot tipus seguint la tàctica “segueix a la rossa” (molt difícil en aquest país, doncs n’hi ha tantes que…) del Kamppi, un dels centres comercials més grans de la ciutat, just darrera l’hotel, i no sap com ha acabat dins un BR-Lelut (la cadena de jogueteries sueca) comprant una caixa de Lego. En concret, una edició especial del TIE Interceptor

Tranvia 3B fins al famós Savotta, on haviem fet reserva durant la tarda. Situat al patí interior d’una illa amb entrada just davant de la plaça del Senat, és un restaurant típic finès decorat al més pur estil tradicional, i les cambreres amb vestits tradicionals. Tot molt autèntic. Igual que el cambrer natiu que parlava quelcom semblant a l’espanyol (que pel que ha explicat estudia perquè a la primavera vol anar de Socràtes a Vigo). El sopar impressionant, mireu les fotos (carta inclosa).

Tranvia 3T fins a l’hotel i a dormir…

Resumint, més observacions de la ciutat d’aquest Sullustà sóm:
- Hi ha natives de totes les mides. La majoria de talla M, i L, tot i que hi ha forces talla S, i alguna talla XL. Com a tot arreu. Però tambè existeixen de la talla XXL… i no estem parlant de grases. Estem parlant de natives immenses… molt altes ben proporcionades, però grandioses. Seràn resultat de l’herència rusa, l’alimentació o potser que aquest Sullustà és petit? Això sí quasi totes rosses, ulls blaus, i… de cap menut.
- Contiuen els noms de locals en espanyol. Muevo, Iguana, Casa Largo, Chico…
- Si tots els “seguratas” suomi s’assemblen al Ken de la Barbie. Perquè els espanyols no s’assemblen al Lucas de la Nancy?

I per acabar una mica de cultureta. Cultureta suomi, és clar:
- Si us plau -> Ole hyvä (olay heeu-va)
- Adèu -> N¨kemiin (nack-ay-mean)
- Bon dia -> Huomenta (who-o-men-ta)
- Bona nit -> Päivää (pie-va)
- Vi -> Viini (no ho pronunciis, millor quedat a la cervesa -> Olut)

i una d’important,
- Factura -> Lasku (no cal pronunciar-ho, simplement s’ha de pagar ;) )

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, avui, igual que ahir, ha fet molt sol, i la temperatura rondava els 24ºC. El sol surt abans de les cinc del matí, i no s’amaga fins allà les 10 del vespre… a més li costa molt fer-se fosc.

Helsinki-Rovaniemi
Desprès d’un depriment esmorçar d’hotel, aquest Sullustà ha començat una marató cultural aprofitant les darreres hores a la ciutat, i la “Helsinki Card” que a més de premetre utilitzat tots els transports públics tantes vegades com vulgui, et dòna accès gratuït a tots els museus de la capital.

Així, la jornada cultural ha començat amb el “Posti Museum” (= museu de correus) i la oficina central de correus. Malgrat contenir molts segells, és molt interessant doncs conté diorames històrics de les diferents époques amb objectes molt curiosos. A més, Finlandia ha tingut un passat força mogudet, i correus ha fet molts canvis.

La marató cultural ha seguit amb l’”Ateneumin Taudemuseo” (museu de l’ateneu de belles arts). Un edifici majestuòs, però les obres d’art una pena. Una pila de quadres de pintors finesòs del segle passat, i l’anterior, sense cap interès per aquest Sullustà. Malgrat tot cal destacar una de les vigilants de sala…

I la jordana cultural ha acabat al “Kiasma”, el museu d’art modern. Un edifici modern increïble, i l’exposició Ars 06 – Sann Känsla (= sentit de la realitat) espectacular encaixant a la perfecció amb l’espai.

Desprès de tanta cultura, a la carrera aquest Sullustà ha tornat a l’hotel, ha baixat les maletes, ha deixat l’habitació, ha agafat un taxi a l’aeroport, ha fet cua equivocada per facturar, ha creuat tot l’aeroport, a tornat a fer cua, ha facturat, ha devorat (que no asseborit) una mega-pizza al restaurant de la terminal de vols regionals, ha tornat a creuar a l’aeroport buscant la porta d’embarcament, i ha tornat a fer cua per embarcar, i tot per acabar sortint gairebé 3/4 tards.

El vol a Rovaniemi, que ha durat poc més d’una hora, ha anat molt bé, a part del retard en la sortida. Per aterrar a una pista deserta en mig del no res, sense cap altra avió. Resulta a més, que l’aeroport de Rovaniemi és en realitat una pista militar on deixen aterrar vols comercials.

Però permeteu que aquest Sullustà us comenti algunes questions tècniques respecte l’avió, un dels tres nous MD-90-30 de la Blue 1… i una “azafata” pelroja d’ull verds espectacular. Hi ha fotos ;) .

Trasllat ràpidissim a l’hotel, l’Scandic Rovaniemi, amb autocar i guia. Finalment tenim guia, un vasc pelut que ens acompanyarà fins al final del viatge a travès del cercle polar àrtic de més de 1800 quilòmetres que avui tot just comença. Ah, amb totes les maletes.

Rovaniemi és una ciutat molt petitona, que durant la segona guerra mundial els nazis la van arrassar totalment, i un tal Alto va tornar a urbanitzar, amb molt poques coses a veure i a fer… i aquest Sullustà les ha fetes gairebé totes a poteta:
- Recorrer l’únic carrer de la ciutat, i eix comercial i de restaurants.
- Visitar l’”Arktikum”, el museu provincial lapó i centre artic. Val molt la pena, tal pel curiòs edifici com per l’exposició permanent de la vida i cultura lapona. Amb unes maquetes brutals, bichos disecats… molt espectacular.
- Recorrer l’únic carrer de la ciutat, i eix comercial i de restaurants.
- Visitar l’esglesia luterana de Rovaniemi, feta a l’estil de les tradiconals “quirnens” de fusta però en modern i no de fusta. I uns curios frescos a l’interior.
- Passejar, i menjar un gelat de gerds, per la vora del “Kirkkolampi”, un llac amb anecs, sortidors…
- Recorrer l’únic carrer de la ciutat, i eix comercial i de restaurants.
- Sopar especialitats lapones. En concret tres tipus de carn de ren amb les seves salses/guarnicions.

Una breu parada tècnica a l’hotel pel canvi de vestuari.
- Veure l’espectacular posta de sol des de les platjes del riu/llacs que envolten la ciutat.
- Recorrer l’únic carrer de la ciutat, i eix comercial i de restaurants.

I tornada a l’hotel…

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- S’han acabat les natives rosses… pel que sembla la majoria de lapones autèntiques són castanyes. Quina desil·lussió per aquest Sullustà, no?
- A Rovaniemi la gent només sembla que només fa dues coses: el dropo al carrer principal, o fa esport per la ciutat ja sigui en bicicleta, en patins en linia, corrents, caminant, amb patins en linia i pals, caminant amb pals… no paren mentre hi ha claror.

I per acabar l’última lliçó de cultureta suomi:
- Avui -> Tänään (tan-aan)
- Demà -> Huomenna (who-o-men-a)
- Ahir -> Eilen (ay-len)
- Com estas? -> Mitä kuuluu? (meet-a koo-loo?)
- Molt bé -> Hyväa¨ (heeu-va, bé la majoria)

i una d’important,
- T’estimo -> Minä rakastan sinua (sense comentaris ;) )

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, aquest matí Helsinki s’ha llevat ennovulat i una mica més fresc. A la tarda a Rovaniemi lluia el sol, que no s’ha començat a amagar-se fins més tard de les 10, però hi ha claror fins… bé són quants d’una i encara no es ben fosc, i les temperatura màxima ha rondat els 24ºC, cosa molt exaccional.

Rovaniemi-Poble de Santa Claus-Pajala-Vittangi-Jukkasjärvi-Kiruna
Un dia més, la jornada d’aquest Sullustà ha començat amb un ensopit esmorçar d’hotel, per continuar amb un curt trajecte amb autocar fins al Joulupukin Pajakylä (el poble de Santa Claus, Pare Noel… està clarissim) a pocs quilòmetres de Rovaniemi.

El poble de Santa Claus, 10:05 hores, 21ºC, és realitat una atracció turística situada just a sobre del Napapiiri (el cercle polar àrtic, latitud 66º 32′ 35″) que respira esperit nadalenc tot l’any, tot fent-hi cara de bon minyó, aquest Sullustà no s’ha pogut resistir a fer-se la fotografia oficial amb Santa Claus, tot fent-hi cara de bon minyó. També ha aprofitat per comunicar al Para Noel les adreces dels nous menbres de la seva “extended family”: l’Àlex de Sabadell i en Pauet de Ciutat de Mallorca. Si tot va bé, per nadal rebran notícies. Fer unes quantes compres, i enviar algunes postals des de l’oficina de correus de Santa Claus, que té un matasegells especial. Aquí cal destacar una de les carteres del Pare Noel per la seva espectacularitat. Una careta, uns ulls…

El viatge ha continuat cap a la frontera sueca a travès d’unes carreteres gairebé desertes envoltades de bedols i abets.

Desprès d’una breu parada tècnica Pajala, 13:00 hores, 19ºC, ja a Suècia, només per visitar els serveis (també coneguts com a “waters”, “wc”…) i observar un dels relotges de sol més grans del món, la ruta ha continuat una estona més fins a un poblet molt petit al nom del qual aquest Sullustà no recorda, però tenia moltes lletres, on han dinat en una diguem hamburgesaria casolana regentada per una velleta apentement molt feliç.

Havent dinat, hem fet cap a l’Algpark, una especie de granja d’ants al poble de Vittangi, on dos xalats maten el temps cuidant un grapat d’ants en cautivitat i fent cases de fusta a l’estil tradicional amb destal i ganivet. Els ants (també coneguts com “Alces”) són uns bichos que semblen una barreja de cèrvol i cavall que poden arribar fer 3 metres d’alt i pesar més de 700 quilos…

Una dormideta més tard (tant bedoll i abets fan venir molta son, i més quant es passen les nits escrivint unes cròniques dolentissimes ;) ), a Jukkasjärvi, aquest Sullustà ha pogut visitat l’esglesia de fusta amb el curiòs tríptic sami del seu interior, i les cases de fusta d’un poble tradicional al costat del riu. No ha pogut veure el famòs hotel de gel, i el també famòs teatre de gel on representen Hamlet en Sami, ja que a l’estiu es desfan.

Poc desprès aquest Sullustà finalment ha arribat a Kiruna, 18:40 hores, 15ºC, on es troba la mina de ferro a cel obert més gran de Suècia, i final d’etapa. L’hotel Scandic Ferrum, és un edifici molt funcional força gran just al centre de la ciutat amb molt bones vistes, especialment a la recepció, on ens esperava una Sueca d’aquelles de manual. Un tros de dona espectacular.

Abans de sopar una breu visita a tots els elements singulars de la ciutat. Carrer comercial peatonal, Esglèsia de fusta amb gran campanar, el lleig ajuntament amb un gran rellotje de ferro ple de campanes… i les mines.

Per sopar, buffet amb dues opcions ren amb salsa de fruits del bosc o salmó. Adivineu que ha escollit aquest Sullustà? Una pista, aquest Sullustà és carnivor.

I quan aquest Sullustà ja donava la seva jornada per acabada, a la seva habitació amb vistes es disposava a escriure aquesta crònica gràcies a la connexió wireless “bydeface”, truquen a la porta. I no adivinarieu mai qui era? Doncs la sueca de manual de la recepció que venia a comprovar un problema amb la dutxa. D’això no hi ha fotos, però hi ha un video de la sueca jugant amb la dutxa…

Com a resultat de tot el show a quarts d’once tocats de la nit, la sueca ha fet canviar a aquest Sullustà d’habitació per una habitació “business class”. Més gran, amb millors vistes, amb escriptori, bany amb banyera…

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Cinc avistaments de rens al mig de la carretera, i molt pocs, poquissims, de natives (i de gent en general)

I avui molt poca cultureta, nomès dir-vos que el terme “lapó” es considera pejoratiu, i per ser politicament correctes s’ha de dir “sami”.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, recordeu que ahir aquest Sullustà deia que a les dotze de la nit encara no era fosc del tot, doncs el més curiós és que a quarts de tres de la matinada ja es torna a fer clar… i que a les vuit del matí el sol està altíssim.

Kiruna-Abisko-Narbik-Tysfjorden-Skutvic-Vestfjord-Illes Lofoten
Aquest Sullustà, com va essent habitual, ha iniciat el dia amb un exasperant esmorçar a hotel, per ràpidament deixar Kiruna i dirigir-se cap a la costa Noruega. Però per arribar-hi ha calgut treballar-se el camí fins el mar.

Una visita al parc nacional d’Abisko que es troba situat a vessant de la famosa porta de Laponia, una formació rocosa peculiar, i a la riba d’un llac immens, el Torneträsk. Aquí aquest Sullustà s’ha patetjat d’una excursioneta al voltant d’un dels seus especteculars canons, a més de firar-se una miqueta a la botiga d’objectes de muntanya.

Per una carretera revirada entre llacs, roques, muntanyes i glaceres, aquest Sullustà ha entrat a Noruega pel pas fronterer “biornful” (el turó de l’òs) com ja ho feren les tropes Nazis, però més pacificament. I a velocitat noruega han començat el descents fins el port de Narbik, tot voregant un fiord amplissim i molt poc escarpat. A 70 km/h el paissatge format per una miriada de cabanes de fusta, amb les parets de color oxid roig, els marcs de portes i finestres blancs i la coberta negra, escampades anarquicament per les vessants rocalloses passa molt lentament.

Narbik, que durant la II guerra mundial fou de gran valor estratègic doncs era el port des d’on s’embarcava, i s’embarca encara, el mineral de ferro de les mines de Kiruna, ha servit de parada tècnica i d’aprovisionament per aquest Sullustà. Que a més de visitar una farmàcia i un supermercat molt noruec, ha tinc temps de fer una ullada a les quatre coses del remarcables de la ciutat. Una estatua d’en Vigeland, l’ajuntament, el museu de la guerra…

Un curt trajecte amb autocar fins a Skarberget i aquest Sullustà ha embarcat en el primer ferry de la jornada per creuar el Tysfjorden fins a Bognes. La travessa d’aquest braç de fiord ha durat uns escasos 25 minuts, i ha estalviat moltes hores de carretera.

Dues hores d’autocar, finalment aquest Sullustà ha arribar al port de Skutvic a la riba del Vestfjord, també conegut com la porta de les Lofoten, doncs d’aquí surt el ferry que travessa en una mica més de dues hores, si l’estat de la mar és trànquil, aquest gran fiord fins a Svolvaer, la capital de les illes Lofoten.

Abans de dirigir-se a l’hotel, aquest Sullustà ha aprofitat les moltes hores de sol per visitar Henningsvaer, un curiòs poble de pescadors de bacalla situat a la part sud de l’arxipelc, una esglèsia de fusta i la “cabra”, una formació rocosa singular on els joves del lloc fan el ximple saltant d’un costat a l’altre.

Desprès de deixar les maletes i demès trastos a l’habitació amb vistes a l’aigua, vaixells, muntanyes del Norlandia Vestfjord Hotel, aquest Sullustà ha baixat a sopar. Sopar que ha estat molt democràtic doncs es podia escollir entre sopa de tomàquec de primer, bacalla fresc amb patates de segon i prèsec en almivar de postres o sopa de tomàquec de primer, bacalla fresc amb patates de segon i prèsec en almivar de postres.

Ha divineu que ha triat aquest Sullustà?

Una passejadeta per la ciutat de nit (tot i que més sembla un poblet a mitja tarda) i aquest Sullustà ha caigut mort al llit…

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Cap avistament destacable. Ni natives, ni guiris, ni animals.

I pel que fa a cultureta, avui aquest Sullustà us podria explicar coses sobre la diferència entre llacs i fiords, sobre l’arxipelec de les Lofoten que està format per 7 illes principals unides per ponts i centenars de petites on hi viuen 24000 habitants situat entre els paral.lels 65 i 70 i que el seu nom vol dir “petjada de linx”, sobre la pesca del bacalla artic que es fa a l’hivern, que les formes de conservació són… però no ho farà.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, aquest Sullustà no us sabria dir la temperatura del dia d’avui, doncs no ha vist cap termòmetre (serà que els amagen per no deprimir-se a l’hivern) però feia força més fresca que ahir… I el sol s’amagat més tard, i sortit més aviat.

Illes Lofoten-Trollfjord-Illes Vesteralen
Per variar, aquest Sullustà, ha començat la jordana amb un esgarrifòs esmorçar d’hotel. I desprès d’una passajeda fresqueta, i una mica de “xopin”, per Svolvaer, ha embarcat a bord de l’Aurlandfjord, el vaixell que l’ha portat en una horeta solcant les onades contra el vent fins el Trollfjord.

El Trollfjord, el fiord dels Trolls, és un gorc molt estret i escarpat que s’endinsa 1,8 km terra endins. El punt més estret només fa 100 metres, i 70 metres de fondaria. Tot i que a finals del segle XIX hi va tenir lloc una batalla molt important en el món del bacalla, aquest Sullustà només hi ha fet un picnic a base de sopa de pescador i pastis de poma en un embarcador de fusta, que representava el dinar tot i només ser quart d’onze.

De tornada a Svolvaer, aquest Sullustà ha tingut la sort d’observar una parella d’aguiles marines volant al voltant del vaixell.

Un gustòs i gruixut bistec de balena amb salsa d’estofat, patates fregides casolanes i una guarnició d’amandida verda, tot dins d’una safata de porex per emportar, ha estat el dinar d’aquest Sullustà se les ha enginyat per aconseguir, i l’enveja de la resta del grup.

Una mica de “xoping” més tard, aquest Sullustà ha deixat la capital de les Lofoten rumb al nord de l’arxipelec gaudint d’unes vistes excepcionals dels fiords interiors fins a l’embarcador de Fiskebol (O amb /) on han pujat a un ferry que en 25 minuts els ha portat a Melbu, al sud de les illes Vesteralen. Unes illes més agrícoles que les veïnes Lofoten, amb un paissatge més suau.

De ruta cap a l’extrem nord de l’arxipelec, aquest Sullustà ha creuat Stokmakes, els poble que va veure nèixer el famós “ultigruten” (n’hi idea com s’escriu), els vaixells de línia regular que recorren diariament tot l’any tota la costa noruega de nord a sud, i de sud a nord. Més tard, ha fet una parada tècnica al desèrtic Andoykroa (1ª O amb /) on s’ha fotut un pastís de crema de cacahuets, nous i xocolata que estava de mort.

Ja a Andenes, el poble més al nord de les Vesteralen, situat en una petita península fustigada pels vents del mar del nord (quin altre mar podia esser?), i final de la jordana, aquest Sullustà ha rebut la grata notícia que enlloc d’allotjar-se en una habitació del Norlandia Andrikken Hotell, s’allotjarà en una antiga cabana de pescadors de fusta rehabilitada al Norlandia Lankanholmen Apartament al costat del mar a l’ombra del far de l’entrada del port.

Sopar, una passejada pel poble, i ha dormir aviat…

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Només avistaments de gavines, ocells aquatics de color negre i blanc una barreja d’oraneta i anec, i una parella d’aguiles marines amb la cua blanca. Cap navitiva a destacar.

I pel que fa a cultureta, aquest Sullustà us podria explicar que la carn de balena que ha menjat avui correspont a un especie de “rotcual” comú, una ballena molt petita que mai s’havia caçat abans perquè la consideraven poc rentable, però ara amb la protecció dels grans cetacis les fa molt preciades… però no ho farà.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, aquest Sullustà avui tampoc us sap dir la temperatura però fa una rasca amb un vent gelat, i més a mar obert… I tot estar nubol s’ha fet fosc més tard que ahir, i per menys estona.

Illes Vesteralen-Andfjord-Illa de Senja-Tromso
Desprès d’un esmorçar més que depriment suïcida, aquest Sullustà visita el centre de les balenes, on desprès d’una visita guiada per la Jenny (una sueca molt poc sueca, ja és una exòtica induú) que ens introdueix en l’apasionant món dels cetacis, embarca en un vaixell de pesca rumb al canyó de “bleic” per realitzar un apasionant safari fotogràfic de les balenes en la seva ruta anual al gran nord.

Permeteu que aquest Sullustà en que consisteix aquest safari fotogràfic. Embarques en una closca de nous, i poses rumb a mar obert a tota màquica on suposa que les balenes surten a respirar abans de tornar-se a sumergir-se per atipar-se com lladres al fons marí a uns 800 metres de profunditat. Llavors pares motors, i connectes uns hidrofons per escoltar alguna senyal de balenes, i esperes, esperes i esperes, i quan ja en comences a tenir els collons plens i estar mig marejat algú cria a l’esquerra, i tothom s’apilotona al mateix costat del vaixell, i es comença a fotografiar un bulto marró al mig de les ones, el catxalot, i al cap d’una estona quan aquest es sumergeix t’enseya uns instants la caracteristica aleta dorsal. I una altra cop a esperar, i esperat. I amb sort, tot es tornarà a produir però aquesta vegada per la dreta. S’ha de ser politicament neutral. Encara alucinats el capità posa rumb a tot drap cap a port.

Ah, tot això satjegat per les fortes onades, enfredolat, esventat, humit, i mig marejat.

Malgrat tot el tot el que aquest Sullustà us ha explicat, les quatre hores llargues valen molt la pena, i us recomena que si teniu l’oportanitat feu aquest safari. Paraula de Sullustà.

De tornada a Andenes, aquest Sullustà ha començat una “gim-cama” per dinar, acabant a un petit local que ben bé es podria haver-se anomentat la “balena feliç” on un noruec molt apanyat ens ha preparat en un temps record un plat de pollastre fregit amb guarnició, desprès de visitar una hamburgueria una asiàtica ens ha fet fora, i un restaurant que només tenien un “xeflis” horrible però amb una cambrera noruega molt lletja però enrollatda ens ha posat sobre la pista…

Amb la panxa plena, i calenta, al mateix port d’Andenes, aquest Sullustà s’ha embarcat a un ferry que desprès d’una travessia de poc més d’una hora per l’Anjfjord, en la que tot el grup que sembla haver tingut prou coberta per un dia ocupa a l’assalt el saló interior, el porta a Gryllefjord, a l’illa de Senja, parais de la pesca del Salmó.

Una breu visita al Troll de Senja, una “xiringuito” que ostenta el record guiness de tener el Troll més gran del món mundial, i probablement el més lleix, serveix a aquest Sullustà per fer el “xopin” del dia camí a Finnanes on un llarguissim pont que uneix Senja amb continent.

Una parada tècnica a una estació de servei al mig del no res, i tot vorejant el balsfjord aquest Sullustà arriba a Tromso (2ª O amb /), l’antiga ciutat balenera ara convertida en centre universitari i comercial, al cap vespre, i la ciutat de les coses de més al nord del món.

El temps just per deixar les maletes al centric Rica Grand Nordic Hotel ****, i sortir a la busqueda d’algún restaurant obert. Aquest Sullustà ha tinc sort que les cambreres del Peppe’s Pizza l’haguin deixat entrar i menjar una pizza, que desprès d’una jornada tan llarga ha estat deliciosa.

Mès tard la majoria del grup s’ha aplejat al Burgerking de més al nord del món, i tots junts han sortit a conèixer l’activitat nocturna de més al nord del món… i, con ja va essent costum, han acabat bebent cervesa. Aquesta vegada de la marca Mark, la cervesera més al nord del món.

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Dos avistament d’un catxalot, uns quants frerets, moltes gavines (i parents propers) i una guineu de cua blanca creuant la carretera. I algunes natives passades de pes. Correcció les universitaries de Tromso estan de mort.

I pel que fa a cultureta, primer una rectificació la carn ahir consumida era de “rotcual aliblanc”, i dit això aquest Sullustà us podria explicar les diferencies entre les balenes dentades i les balenes barbudes, comentar que el catxalots mascles s’alimenten de calamars gegants, només els mascles s’alimenten a les pròximitats de les Vesteralen, que Tromso a més de tenir la universitat més al nord és la porta de l’Artic des d’on sortien la majoria d’expedicions cap el pol nord… però no ho farà.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, aquest Sullustà avui si que us pot donar dades sobre la temperatura, a Andenes 9ºC a mig matí, i la mar grossa… I com més al nord més hores de sol. De fet avui, a Tromso, ja no s’ha ribat a fer fosc del tot. Passades la una de la matinada el cel encara clarejava, i estaven a 8ºC.

Tromso-Ullsfjord-Lyngenfjord-Alta
Un dia més, aquest Sullustà ha començat la jornada amb un decadent esmorçar d’hotel, per tot seguit sortir a donar un vol per la deserta ciutat de Tromso, normal un diumenge a primerissima hora del matí desprès la marxa de la nit anterior.

Aquesta Sullustà abandona Tromso, la de les coses més al nord del món mundial, desprès de pujar al turó de Floya 420 metres sobre el nivell del mar amb el Fjellheisen (telefèric més al nord del món mundial) i contemplar les magnifiques vistes panoràmiques, i posa rumb al nord.

A Breivieidet aquest Sullustà embarca en el 1er ferry del dia que en 20 minuts pel Ullsfjord el porta a Svensby, per poc desprès arribar a Lyngseidet on embarca en el 2on ferry del dia i últim del viatge, per en un travessia de 40 minuts pel Lyngenfjord envoltat de grans glaceres, i on el temps va empitjorant per moments, arribar a Olderdalen.

Una breu parada per observar les glaceres, just quan comença a ploure, per poc desprès creuar-se amb un mini metaliatzat plata. Feia dies que no en veiem cap.

Parada per dinar al Norlandia Storslett Hotell, un edifici força sinistre situat al mig del bosc, on un cuiner amb pita d’assassí en sèrie, i una cambrera polonesa amb cara d’espiritada, ens ofereixen un bon dinar… especialment per aquells que els agradi el salmó. No és el cas d’aquest Sullustà. Tot sota una pluja intensa.

Moltissims quilòmetres, i només una parada tècnica al mig del no res just quan deixa de ploure i es dibuixa un vistòs arc de sant matí al cel, tot vorejant l’Altafjorden, un fiord amplissim, aquest Sullustà arriba a Alta. On visita el museu de la població amb les interessants pintures prehistòriques a l’aire lliure, gravades sobre les roques i patrimoni de la humanitat, a més de gaudir d’unes fabuloses vistes sobre el fiord. Les exposicions interiors de la història del poble Sami i el Finnmark i, també, les aurores borals estan bé. Però soses en comparació a l’espectacle exterior.

Sopar acceptable al Rica Alta Hotel **** amb espectacle de magia inclòs per part del xòfer suec de l’expedició, i un integrant del grup de ses Illes.

Un tomb per Alta per només constatar la inexistent animació nocturna d’aquesta minúscula població, i desprès d’una cervesa morena March (la cervesera més al nord del món mundial) a l’únic local obert, aquest Sullustà es retira i cau mort al llit.

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Dos avistaments de rens (un al costat de la carretera, l’altra al mig del museu) i cap nativa a destacar, si bé alguna turista…

I pel que fa a cultureta, aquest Sullustà us podria explicar sobre les pintures prehistòriques d’Alta, que tenen fins a 6500 anys d’antiguetat, que representen escenes de caça, pesca… però no ho farà.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, aquest Sullustà avui també us pot donar dades sobre la temperatura, a Tromso 11ºC al matí, igual que que Alta 11ºC a mitja nit, durant el dia la temperatura ha baixat, s’ha ennubolat, ha plogut. Avui ja no s’ha fet fosc, és el que anomenen la nit blanca. La sensació és una mica estranya.

Alta-Honningsvag-Nordkapp
Ja fa més d’una setmana que aquest Sullustà està a Territori Sami i no hi ha manera d’acostumar-se als depriments esmorçars d’hotel. Una vegada més aquest ha estat de suïcidi. I aquesta no és manera d’afrontar un dia ennubolat, fred i plujòs.

Tot posant rumb al nord, aquest Sullustà abandona l’animadissima Alta, i aviat deixa endarrera els paissatges plens d’arbres, per entrar de ple a la tundra àrtica. Grans extensions de terrenys quasi erms, ondolant-se fins on allarga la vista, lleugerament verdosòs ocasialment tacats amb algun arbust i forces estanys d’aigua. Mica en mica comencen a aparèixer ramats de rens pasturant a les vores de la carretera, o passejant-hi pel mig tan trànquils

En mig d’un diluvi, durant una parada tècnica a Olderfjord, aquest Sullustà aprofita per fer “xopin” dels “suvenirs” més “frics” de tot el viatge.

Reseguint el Porsangerfjorden, un fiord molt ric en bacallà i foques, i desprès d’una breu parada per veure la pila de petits monolits de pedra, aquest Sullustà arriba al Nordkapptunnelen (els guies també l’anoment el Tunel de Fatima, no volgueu saber perquè). Un tunel submarí de 6780 metres que uneix el continent amb l’illa de Mageroya on es troba la plataforma del Nordkapp (Cap Nord, és evident :) ) i que estalvia un recorregut de 45 minuts en ferry.

Nota: aquesta crònica no està completa… però aviat ho estarà…

Resumint, les observacions del dia d’aquest Sullustà sóm:
- Nombrosos avistaments de rens pasturant, moltissims ocells de tot tipus, alguna vella sami, i un parell de natives força aprofitables.

I pel que fa a cultureta, aquest Sullustà us podria explicar sobre els ocells, sobre el sol de mitja nit que no ha vist… però no ho farà.

Demà més. Paraula de Sullustà.

Ah, pel que fa el temps aquest Sullustà avui només us pot dir que el dia ha estat molt gris, a estones plovent, amb un aire gelat… i sempre la mateixa llum.

Nordkapp-Lakselv-Madrid-Barcelona
En preparació… molt aviat el capítol final d’aquest viatge sorprenent.


Entrada